TARDOR

Fulles esgrogueïdes, passes silencioses, paisatges sublims. Tardor.
Una boira densa acaricia els arbres orfes i afligits per l’absència de les seves fulles. Tardor.
El vent bufa suaument, és de llebeig, i escombra a uns estornells fugissers d’un ambient humit. Tardor.
El licor del raïm regalima lliscant per unes mans grosses i cansades, és temps de la verema. Tardor.
Sons melancòlics traspassen més enllà de les melodies monòtones de les campanes. Tardor.
Una figura transparent s’asseu sobre una fina capa d’aigua del rierol que recorre la infinitat. Tardor.
El seu pensament, absort en la immensitat, intenta desxifrar la màgia d’aquella estació de l’any. Tardor.

Érase una vez...MENORCA

Un lugar donde perderse: GIRONA

Viatge amb Pegasus

El cel és cobert d’estels que cobreixen el firmament. En Damià roman dret al balcó de dalt de casa, sense poder adormir-se, i sent com una brisa suau i humida li frega la cara i li despentina els seus cabells rossos. Immediatament els seus ulls blavosos s’il·luminen i els llavis li dibuixen un somriure de galta a galta.

En Damià, sigil·losament, entra a la quadra i agafa en Pegasus, el seu cavall negre com la fosca nit i amb el qual sortirà a la qualcada d’enguany, sent el caixer més jove. El nen, impacient, parteix del lloc per un viarany ben fosc, muntat dalt d’en Pegasus, conscient de la seva aventura. En arribar al poble, l’església de Santa Eulàlia, elegant i majestuosa, els rep ben contenta i els agraeix amb el so del seu campanar que algú li faci companyia en aquell vespre monòton. En Damià, tot just passar per davant, la saluda amb la guindola i prossegueix amb el cavall el seu particular viatge per la vila. Havent recorregut diferents carrers, els dos personatges arriben a Sa Bassa de Sant Pere i allà decideixen descansar. Enmig d’aquell silenci, el nen observa els llums encesos dels carrers en forma de puntets groguencs diminuts i unes llenques de boirina blavissa que suren sobre el poble com vels de seda agitats per la marinada.

Un cop han reposat, continuen en direcció al centre. Una vegada arriben a Sa Plaça, en Damià ben esborrifat, s’imagina aquell indret ple de gent, on tothom amb els braços enlaire pica de mans perquè entri amb el seu cavall a fer uns quants bots. De seguida, en Pegasus es col·loca ben enmig de la plaça i aixeca les seves dues potes davanteres. Llavors, el jove caixer es treu la guindola del cap i els seus ulls es retroben amb una lluna blanca com l’escuma que li somriu. Aleshores pensa que a l’endemà, dia de Sant Llorenç, tot anirà bé.